A finals del segle XIX, era evident que les profecies dels dos barbuts, el dropo i l'industrial, se n'anaven al carall. I en conseqüència, durant els primers anys del segle XX el socialisme es va dividir. Un sector va mantenir-se dins de l'estricta observança socialista (socialdemòcrata: paciència, proletaris, paciència); un sector va abraçar el pimpampum i va acabar tergiversant el discurs i creant el feixisme (Mussolini, el Pallasso, era socialista en els seus orígens); i un altre sector, va agafar “El Capital”, i el va reinterpretar “científicament”. En aquest sector hi ha Lenin, que cansat del tsar i de quasi totes les Rússies, va alçar-se i va dir: “Què collons només es pot fer la revolució a Anglaterra!”. I fou així, grosso modo, com els bolxevics en paraules del sard Gramsci van fer la revolució russa contra les conclusions d' “El Capital”.
Lenin va escriure molt. Una tesi sobre el desenvolpament del capitalisme a Rússia; Què cal fer?, on trobem la cèlebre frase “Vendre la casa i anar de lloguer”; i “L'imperialisme, estadi superior del capitalisme”, que és el complement actualitzat d' "El Capital" atenent al desenvolupament de les forces productives internacionals i el capital transnacional de fi de segle.
Doncs bé, si l'imperialisme és l'estadi superior del capitalisme, el vilanovisme és l'estadi inferior del papanatisme. Literalment. De fet, etimològicament "papanates" és algú que engoleix compulsivament nata, entenent la nata com quelcom superficial; i la imatge de la merenga ve com anell al dit, en aquest cas. I sí: inferior. Perquè el papanatisme és més digne que el vilanovisme.
El vilanovisme, com a discurs ideològic, és la cosa més trista del vostre poble: que si l'ascendència, que si el xató, que si el la Mare de Déu de les Neus ... A veure, deixant de banda el fet que déu no existeix (creieu-me, estic mort: sé del que parlo), el vilanovisme només serveix per encobrir el no-res. És molt divertit prendre un cafè al Rossell sentint un extreballador de Penedès-Mare Nostrum-Sabadell que té un cabell que sembla un gat mort, dient que el món s'acaba; és extremadament joiós sentir un periodista fpi parlant de l'ascendència dels quatre avis, vuit besavis, etcètera; és molt divertit sentir els autoanomenats VTV (Vilanovins de Tota la Vida) queixant-se del tancament de negocis tradicionals ... on mai han comprat; és alegre sentir discutir sobre la diferència entre la salsa de romescu i la de xató a gent que en sa vida ha vist una nyora; és preciosa la gent que té el CD pòstum de Pere Tàpies i no en té ni un vinil; és maquíssim defensar homèricament l'establiment de la Pirelli a la ciutat el 1902 sense tenir en compte que, si va venir, va ser perquè hi havia mà d'obra barata, disciplinada i morta de fam gràcies a la destrucció de la indústria tèxtil; és curiós tenir tres-cents mil indianos ... i cap negrer; és meravellós disposar d'un exregidor franquista, estantís i propietari d'una de les millors finques de la ciutat com a cronista, sense que tingui la decència de vestir “tweed” o lluir bigotis, que són les úniques dues coses que han de fer els cronistes; és encaterinador sentir discursos encesos a favor del Carnaval de gent que en sa vida s'ha disfressat, ni emborratxat ni sap que és un espolsador; és entranyable l'estima per la façana marítima ... i la manca de postals (ni una, tu: al Jordi Cuixart el tinc matxacat a postals de Barcelona ...); i així, fins a l'extenuació. Vilanova i la Geltrú és la millor terreta del món. Ahà. Aneu a Alacant si teniu pebrots i els ho dieu a la cara. El vilanovisme, com a ideologia, només serveix per una cosa: no parlar dels temes importants. That's true. I, agafin-se els matxos, no hi ha res més semblant a un seguidor del vilanovisme que un seguidor del sitgetanisme. Bé, el sitgetanista potser és més “serbi” en el sentit de la puresa de sang. Però poca cosa més. Sinó els agrada la comparativa amb els veïns, la millorarem: un seguidor del vilanovisme és un tribunero.
El vilanovisme, com a discurs ideològic, és la cosa més trista del vostre poble: que si l'ascendència, que si el xató, que si el la Mare de Déu de les Neus ... A veure, deixant de banda el fet que déu no existeix (creieu-me, estic mort: sé del que parlo), el vilanovisme només serveix per encobrir el no-res. És molt divertit prendre un cafè al Rossell sentint un extreballador de Penedès-Mare Nostrum-Sabadell que té un cabell que sembla un gat mort, dient que el món s'acaba; és extremadament joiós sentir un periodista fpi parlant de l'ascendència dels quatre avis, vuit besavis, etcètera; és molt divertit sentir els autoanomenats VTV (Vilanovins de Tota la Vida) queixant-se del tancament de negocis tradicionals ... on mai han comprat; és alegre sentir discutir sobre la diferència entre la salsa de romescu i la de xató a gent que en sa vida ha vist una nyora; és preciosa la gent que té el CD pòstum de Pere Tàpies i no en té ni un vinil; és maquíssim defensar homèricament l'establiment de la Pirelli a la ciutat el 1902 sense tenir en compte que, si va venir, va ser perquè hi havia mà d'obra barata, disciplinada i morta de fam gràcies a la destrucció de la indústria tèxtil; és curiós tenir tres-cents mil indianos ... i cap negrer; és meravellós disposar d'un exregidor franquista, estantís i propietari d'una de les millors finques de la ciutat com a cronista, sense que tingui la decència de vestir “tweed” o lluir bigotis, que són les úniques dues coses que han de fer els cronistes; és encaterinador sentir discursos encesos a favor del Carnaval de gent que en sa vida s'ha disfressat, ni emborratxat ni sap que és un espolsador; és entranyable l'estima per la façana marítima ... i la manca de postals (ni una, tu: al Jordi Cuixart el tinc matxacat a postals de Barcelona ...); i així, fins a l'extenuació. Vilanova i la Geltrú és la millor terreta del món. Ahà. Aneu a Alacant si teniu pebrots i els ho dieu a la cara. El vilanovisme, com a ideologia, només serveix per una cosa: no parlar dels temes importants. That's true. I, agafin-se els matxos, no hi ha res més semblant a un seguidor del vilanovisme que un seguidor del sitgetanisme. Bé, el sitgetanista potser és més “serbi” en el sentit de la puresa de sang. Però poca cosa més. Sinó els agrada la comparativa amb els veïns, la millorarem: un seguidor del vilanovisme és un tribunero.
Un seguidor del vilanovisme és l'antítesi d'un vilanoví. Un vilanoví menja xató, o espigalls, o -com a mínim- sap què són les guixes; se li en refot el concepte d'horta salada i l'aïllament secular de la zona a nivell agrícola. Un vilanoví es disfressa, encara que sigui amb el mono de la Pirelli i la carota de mico, i s'emborratxa. Un vilanoví que treballava al Recorrido robava la fusta per a la cuina econòmica. Un vilanoví no sap on para el carrer Calderers ni la Font de Ferro, però odia la gent que deixa caure els edificis antics; no per amor a la “historia patria”: per decència habitacional, econòmica i estètica. Un vilanoví s'avorreix com una ostra amb els articles del Sixte Moral o el Bienve Moya, i llegeix el Diari de Vilanova només per riure. Un vilanoví prefereix un arròs amb coses casolà, o un all cremat d'escrita, a l'insípida fideuà o a la merda caríssima del rap. En resum, un vilanovi és una persona normal. De la façana marítima li interessa la salabror del moll pesquer i els crits multilingües dels pescadors, darrers recol·lectors-caçadors de l'Europa occidental. i li agrada anar a comprar als establiments dels xinesos no perquè sigui barat, que també, sinó perquè li recorden l'unitat d'autoexplotació familiar dels vells colmados on la família mirava el televisor a la rebotiga. Un seguidor del vilanovisme és un emmascarador de la realitat tal com és: un fabricant de castells a l'aire; un vilanoví, simplement, intenta viure a la ciutat.
Mirin, en aquest poble seu hi ha dos coses infinites i innecessàries. La primera, és el vilanovisme; la segona, la humitat. Contra la segona tenim els deshumidificadors; contra la primera ... contra la primera potser que s'hi posin. Perqupe sinó no se'n sortiran. No ens en sortirem.
PD. He escrit en masculí singular. Potser perquè ho escrit massa personalment. M'ho ha fet notar l'Emma. Demano disculpes.