Un dels escriptors, filòsofs i persones més admirables per paradoxals i estranyes que he tingut el gust de conèixer és en Chester. Vostès el coneixen per G. K. Chesterton. Escriptor habilíssim, pensador reconsagrat a l'estil de Bertrand Russell (bé, Russell a l'estil del Chester, encara que només sigui per simple cronologia). En un dels seus llibrets deliciosos (els llibres, com més prims i concentrats, millor!), L'assassí moderat (llegit fa dècades en l'edició de Laertes), un dels personatges deixava anar una parrafada que els copio a continuació:
Se'n podria parlar molt dels perills de la innocència política. Aquesta virtut tan necessària i tan noble que és el patriotisme moltes vegades condueix a la desesperació i la destruccio, gairebé de manera intúil i innecessària, per la bogeria d'educar les classes benestants en un fals optimisme sobre la història i la seguretat de l'Imperi. Els joves com Xavier Domènech gairebé mai no han sentit una paraula sobre l'altre costat de la història, la que li podrien explicar els irlandesos, els indis o fins i tot els canadencs francesos, i és culpa dels seus pares i dels seus diaris que sovint passin bruscament d'un estúpid britanisme a un bolxevisme igualment estúpid.
No els diré en quin dels partits que es presenten a les eleccions de dijous penso. Els diré, simplement, que si exceptuem l'antecedent del meu intent al port de Liverpool, jo també em definiria com un "assassí moderat". I abans de portar-me al jutjat de guàrdia, facin el favor de llegir el llibre, que no els ocuparà més d'una hora.
PS. He escrit Xavier Domènech? Disculpin. La versió original parla de Barbara Trail. No sé en què devia estar pensant.