Fira de fireta

L'Alcalde franquista Ferrer Pi Durant una Fira.
No és el que està ajegut:
 és el de la corbata que encaixa la mà amb el ramader.



D'acord amb el privilegi atorgat pel rei català de torn, el segon diumenge de cada novembre sempre i quan el primer no sigui diumenge, Vilanova i la Geltrú organitza una Fira. Segons els locals, “la” Fira. La història és cruel, i del privilegi reial de poder escapar-se de les malvestats feudals a l'actualitat, passant per la tradició d'estrenar abric, la cosa ha canviat molt. No fa fred, i no té sentit estrenar abric (ni menjar castanyes: els boniatos ja és tot un altre tema, perquè en aquest poble és temporada tot l'any ...); i, sobretot, “la” Fira és un calaix desastre. No, no ho he escrit junt per casualitat: des de cotxes d'oferta a embotits de Planoles, passant per assegurances mèdiques privades o una entitats socials cada cop més arraconades. Sense oblidar-nos de les clàssiques atraccions de Fira (ai ... on paren els ponies on la quitxalla muntava a les Casernes?). En diuen “fira multisectorial a cel obert”. Ahà ... 

És com dir que agafen totes les fires que periòdicament s'organitzen a la vila, i les converteixen en una de sola; deixant de banda la d'Intercanvi i Segona Mà, que tots sabem que és peculiar; però no descartin la possibilitat que algun polític amb una visió transversal decideixi integrar-la: seria el senyal definitiu de l'Apocalipsi, segons sant Joan (Lluís). La pregunta és: tan us costa decidir-vos, mediterranis meus? Jo ja entenc que us agradi fer vida al carrer (jo sóc més de pub). Però em costa entendre la privatització eterna de l'espai públic: ja no parlo de les terrasses dels bars, aquest invent que deu més a la llei contra el tabac que a l'esperit mediterrani. Parlo del fet de muntar i desmuntar, cap de setmana sí, cap de setmana també, fires, firetes i similars arreu de la ciutat. Però passa el mateix amb els cursos, cursets, associacions i associacionetes: hi ha una bombolla vilanovina que el dia que es punxi, riurem. I sobretot, parlo també del cost econòmic. Perquè, a veure, de guany o marge per les empreses que hi exposen, ja em permetran, però dubto que n'hi hagi gaire (ni pels dels embotits). Si un expositor hi va és, simplement, “perquè d'altres del ram hi van”; és a dir, la lògica de la publicitat bàsica. El problema no és que tingui un guany la “meva” presència; és que potser té una “pèrdua” la meva “absència”. Dit d'una altra manera: la no-celebració de la Fira suposaria la fi del teixit econòmic local? No. Ni dels concessionaris de vehicles: poc més del cinquanta per cent eren vilanovins. Potser caldria aprofitar la dissolució de PIVSAM i replantejar-ho tot plegat. 

Potser caldria pensar quina mena de Fira es vol. Potser valdria la pena recordar que, originàriament, les fires eren concessions reials on l'economia escapava de les cotilles del feudalisme. I recuperar aquest esperit. No sé: deixar vehicles i assegurances, i centrar-nos en economia social. Cooperativisme. Taula del tercer sector. I coses que potser, només potser, mereixen més espai que les autocaravanes que no es poden pagar ni els alts càrrecs de la Pirelli (per dir-ho en vilanoví tancat).